GLOSSARI

Comissari:

Pla cinematogràfic:

Efecte òptic:

El comissari és la persona que s'encarrega d'organitzar una exposició d'art, de seleccionar els objectes que vol per l'obra i és especialista en les temàtiques que tracten les obres que organitza.

Un pla és l'espai que recull una filmació la qual segons la seva dimensió es diu de formes diferents.

Un efecte òptic és una il·lusió que fa el sentit de la vista i que ens fa percebre la realitat de vàries formes.

Exposició:

Performance:

Pla picat:

Una exposició és una exhibició d'obres d'art, generalment pintures o escultures.

Una performance és un espectacle en el qual es combinen elements d'arts com la música, la dansa, el teatre o les arts plàstiques.

Pla en el qual la càmera es col·loca mirant cap a baix des d'una posició elevada sobre l'escena.

Pla mig:

Pla americà:

Primer pla:

Pla en el qual l'angle de la càmera està a una distància mitjana. El personatge apareix de la cintura cap a dalt.

Pla que tenint com a referència la figura humana, té el seu límit just per sobre del cap i el seu límit inferior a l'altura dels genolls.

Pla que té un enquadrament central i amb poca distància sobre una persona o sobre un objecte.

ISO:

Diafragma:

Gran pla general:

La ISO és la sensibilitat de la llum d'un sensor de la imatge. Una ISO baixa necessita més llum per fer una bona exposició i una ISO alta es mes sensible i necessita menys llum per fer una exposició.

Es l'element que s'encarrega de regular el pas de la llum en una càmara.

Pla amb una visió molt general en el qual hi apareixen un molts elements.

Pla general:

Pla conjunt:

Pla sencer:

Pla molt semblant al GPG. Té una visió panoràmica mes reduïda. Els personatges es veuen mes grans en comparació amb el GPG.

Pla en el que apareixen dos o mes personatges.

Pla en el que es veu al personatge sencer, de cap a paus.

Primeríssim primer pla:

Pla detall:

Pla contrapicat:

Pla que enquadra nomes la cara del personatge, del front a la barbeta. Retalla encara més el primer pla però no arriba a ser un pla detall.

Es basa en enquadrar un objecte, una part del o una acció determinada amb l'intenció de dirigir la mirada de l'espectador.

En el pla contrapicat la camara esta en una angulació de baix a dalt i exalta el personatge i subratlla la seva grandesa.

Pla nadir:

Pla cenital:

Pantalla partida:

Es un pla de 180º totalment perpendicular on la camara es coloca en el terra enfocant cap a dalt. Es just al reves que el pla nadir.

Pla totalment perpendicular de 180º cap al terre com si la càmera estigues al cel enfocant cap a baix.

Recurs cinematografic el qual situa dins d'un mateix pla dos o més plans. Serveix per vincular la narració en diferents punts per tenir molts punts de vista simultania el que pot donar peu a moments còmics o dramàtics.

Pla subjectiu:

Pla imposible:

Pla aberrant o Holandès:

Pla que mostra el ulls del personatge, és a dir el que veu el personatge amb els seus ulls. S'utilitza en el cinema de terror on el cinema giallo. Es coneix també com POV (Point of view).

Pla en el que la mirada de l'espectador o del personatge és imposible, és a dir seria imposible posar el nostre cap en aquest tipus de plans, com per exemple en un forn.

És qual l'eix del pla és inclinat. Això aporta inestavilitat i nerviosisme, cert suspens o certa inquietut.

Quadre dins del quadre:

Travelling:

Panoràmica:

Es quan es crea un pla dins d'un pla. Apareixen espais que solen ser portes o finesres i es genera un segon pla.

En aquest pla la càmara es mou o cap enrrere, cap endavant... Ho pot fer a tavés d'un suport, d'una dolly (soport amb rodes que es pot desplaçar en rails), ho pot fer també a través d'una grua, d'un cotxe, amb una stedycam (càmera flotant) o directament amb la camara a l'espatlla o a la mà.

Moviment de càmara vertical o horitzontal. La càmera gira sobre el seu propi eix però sense desplaçaçe. També pot ser un moviment en diagonal. Seria com moure el cap cap a una banda i capa una altre.

Zoom:

Travelling + Zoom:

Càmera en mà:

El zoom és un travelling òptic, és a dir no s'acosta la càmera sino que s'acosta la lent focal o s'allunya de tal manera que estant la càmera quieta hi ha un apropament o allunyament a la imatge en concret que es vol enfocar.

Es combina el travelling amb el zoom, és a dir si la càmera va cap endavant el zoom va cap enrrere o si la càmera va cap enrrere el zoom va cap endavant.

Es quan es graba i la càmera es mou molt. És típic del cinema indie. Busca donar inestabilitat a la imatge. Es molt propera, molt directa, molt natural, però a la vegada és molt inestable i molt trencadís.

Pla desplaçat:

Es una panoràmica ràpida. La càmera gira molt ràpid i això crea una difuminació i crea una certa violència.

Pla sequència:

Enfocament selectiu:

És un pla llarguíssim que no te talls. Sol ser molt estilitzat, molt arambicat, molt virtuós...

L'enfocament selectiu és quan en un pla s'enoca nomes a l'objecte principal, de manera que la resta de la imatge es veu borrosa.

Enfocament total:

Líneas de guía:

Llei de la mirada:

És quan en un pla tota la imatge es veu enfocada.

Busquen jugar amb la profunditat de camp i a mb la composició de l'enquadrament. Poden apareixer directament o poden ser suggerides per com es mouen els personatges. Cada línea indica una emoció. Les horitzontals indiquen repós, la vertical esforç, diagonal dinàmica. A més a més dirigeixen el punt de fuga, la mirada de l'espectador. La línea horitzontal més emblemàtica és la de l'horitzó. Es veu molt en els westerns. De forma natural hauria d'apareixer ocupant un terç de l'enqudrament contant des d'abaix.

La llei de la mirada ens indica cap a on ha de mirar l'espectador a partir de la mirada de l'actor. Per utilitzar aquesta llei s'ha de deixar un terç de la imatge per darrere del cap i dos per davant.

Regla del terços:

Simetria dinàmica:

Composició aúrea:

Divideix la imatge en tres terços iguals, verticals i horitzontals (dos líneas verticals i dos horitzontals). Els punts d'intersecció de les línes son els que reben una major atenció de l'espectador.

Es el mateix que la regla dels terços però en aquest cas les líneas es creuen diagonalment, de cantona a cantonada oposada de l'enquadrament i aquestes es tallen de forma perpendicular amb les cantonades adjacents. Es sol utilitzar molt en el anime.

Es tracta de desenvolupar una espiral de Fibonacci situant el seu punt de partida en el centre d'interés de la imatge.

Regla dels imparells:

Principi de simetria:

Aquesta regla ens diu que un únic element en una imatge genera soletat i aïllament, i dos elements ens donen massa simetría, ja que l'espectado no sap on mirar. Si poses tres o més es crea un centre entre ells.

Diu que la ment humana troba més atractiva una imatge que sigui simètrica, si ademes en el centre de la imatge hi ha un punt de fuga l'experiència es trona mes atractiva i impresionant.